Colpi
«La potatura d’alberi rintocca
colpo su colpo di pennato. Il freddo
fa rilucere i tagli ancora vivi.
Tempo che l’unomo in là con gli anni dice:
sono com’ere in compagnia del fuoco
che avviva e rode la sostanza, veglio
su quel che brucia e quel ch’è fatto cenere,
tengo fede ai pensieri d’una volta.
Pure non è gran cosa, è men che poco.
Anni, ancora, che quanto viene offerto
sotto la specie del dolore
tarda a farsi vita vera.
Per anni e anni
la vita segue la vita
con la fedeltà che ha l’ombra
mentre scorre il fiume,
mentre il filo d’erba trema
tra pala e pala della falciatrice
e l’uomo appena uscito dalla prova
integro o privato del suo bene
solleva il capo fino al nuevo colpo.»
Cops
«La poda dels arbres fa repicar
cop sobre cop de podadora. El fred
fa relluir els tanys encara vius.
Fa temps que l’home diu, a còpia d’anys:
sóc com era en companyia del foc
que aviva i menja la substància, vetllo
sobre el que crema i el que s’ha fet cendra,
tinc fe en els pensaments de temps enrera.
Potser no és gran cosa, és menys que poc.
Fa anys, també, que tot el que és ofert
sota l’espècie del dolor
triga a fer-se vida vera.
Anys i anys
la vida segueix la vida
amb la fidelitat d’ombra
mentre corre el riu,
mentre el fil d’herba tremola
entre dues passades de la falç
i l’home a penes eixit de la prova
íntegre o privat del seu bé
aixeca el cap fins que arriba el nou cop.»
(versió de Xavier Riu)
Poesia italiana contemporània
Golpes
«La poda de los árboles repica
golpe tras golpe de podón. El frío
hace brillar los cortes aún con vida.
Es tiempo de que el hombre envejecido diga:
soy el mismo que era junto al fuego
que aviva y roe la materia. Velo
por el que quema y por el que es ceniza,
soy fiel al pensamiento del pasado.
No es gran cosa quizá, menos que poco.
Años en los que, aún, cuanto se nos ofrece
bajo la forma del dolor
tarda en hacerse verdadera vida.
Año tras año
la vida sigue tras la vida
tan fiel como la sombra
mientras el río fluye,
mientras tiembla la hierba
entre las palas de la segadora
y el hombre que ha salido apenas de la prueba
incólume o privado de su bien
levanta la cabeza y espera el nuevo golpe.»
(versión de Jesús Díaz Armas)
Vida fiel a la vida
(1965)
Dal fondo delle campagne
Mario Luzi
«La potatura d’alberi rintocca
colpo su colpo di pennato. Il freddo
fa rilucere i tagli ancora vivi.
Tempo che l’unomo in là con gli anni dice:
sono com’ere in compagnia del fuoco
che avviva e rode la sostanza, veglio
su quel che brucia e quel ch’è fatto cenere,
tengo fede ai pensieri d’una volta.
Pure non è gran cosa, è men che poco.
Anni, ancora, che quanto viene offerto
sotto la specie del dolore
tarda a farsi vita vera.
Per anni e anni
la vita segue la vita
con la fedeltà che ha l’ombra
mentre scorre il fiume,
mentre il filo d’erba trema
tra pala e pala della falciatrice
e l’uomo appena uscito dalla prova
integro o privato del suo bene
solleva il capo fino al nuevo colpo.»
Cops
«La poda dels arbres fa repicar
cop sobre cop de podadora. El fred
fa relluir els tanys encara vius.
Fa temps que l’home diu, a còpia d’anys:
sóc com era en companyia del foc
que aviva i menja la substància, vetllo
sobre el que crema i el que s’ha fet cendra,
tinc fe en els pensaments de temps enrera.
Potser no és gran cosa, és menys que poc.
Fa anys, també, que tot el que és ofert
sota l’espècie del dolor
triga a fer-se vida vera.
Anys i anys
la vida segueix la vida
amb la fidelitat d’ombra
mentre corre el riu,
mentre el fil d’herba tremola
entre dues passades de la falç
i l’home a penes eixit de la prova
íntegre o privat del seu bé
aixeca el cap fins que arriba el nou cop.»
(versió de Xavier Riu)
Poesia italiana contemporània
Golpes
«La poda de los árboles repica
golpe tras golpe de podón. El frío
hace brillar los cortes aún con vida.
Es tiempo de que el hombre envejecido diga:
soy el mismo que era junto al fuego
que aviva y roe la materia. Velo
por el que quema y por el que es ceniza,
soy fiel al pensamiento del pasado.
No es gran cosa quizá, menos que poco.
Años en los que, aún, cuanto se nos ofrece
bajo la forma del dolor
tarda en hacerse verdadera vida.
Año tras año
la vida sigue tras la vida
tan fiel como la sombra
mientras el río fluye,
mientras tiembla la hierba
entre las palas de la segadora
y el hombre que ha salido apenas de la prueba
incólume o privado de su bien
levanta la cabeza y espera el nuevo golpe.»
(versión de Jesús Díaz Armas)
Vida fiel a la vida
(1965)
Dal fondo delle campagne
Mario Luzi
