Nit de tempesta
«Una nit de tempesta ens ha maridat
enmig dels bramuls, la por i l’aiguat:
allò que nostres cors s’amagaven
ens ha estat de sobte revelat.
He llegit el fons del teu esguard
a la claror dels llampecs:
en el seu humit esclat
hi he llegit una ardent ventura.
El vent et movia els cabells vaporosos
que jugaven amb el meu front i les galtes,
els teus rínxols ondulosos
em murmuraven un profund i abrusat anhel.
Els llavis eren tan a tocar,
et tenia tan fortament abraçada...
El meu prec i el teu sí balbucejant
el vent se’ls emportà...»
(versió Joan Fontcuberta)
Nit de tempesta i altres poemes
Noche de tormenta
«La noche de tormenta nos ha esposado
Bajo el estrépito, la furia y el miedo:
Lo que nuestras almas tanto tiempo se ocultaron,
Allí nos fue revelado.
Tan profundamente leí en tu mirada
Bajo el resplandor de los relámpagos:
Leí en ella mi ardorosa suerte,
En su brillo húmedo.
El viento me arrojaba tu aromático cabello,
Que jugaba en mi frente y mejillas,
Susurraba tentadora la multitud de ondas,
Por un deseo cálido y profundo.
Tan próximos estaban los labios,
Te tuve tan fuertemente abrazada;
A mi súplica y a tu balbuciente sí
Se los tragó el viento...»
(versión de Olivier Giménez López)
Poesía lírica, seguida de “Carta de Lord Chandos”
Hugo von Hofmannsthal
«Una nit de tempesta ens ha maridat
enmig dels bramuls, la por i l’aiguat:
allò que nostres cors s’amagaven
ens ha estat de sobte revelat.
He llegit el fons del teu esguard
a la claror dels llampecs:
en el seu humit esclat
hi he llegit una ardent ventura.
El vent et movia els cabells vaporosos
que jugaven amb el meu front i les galtes,
els teus rínxols ondulosos
em murmuraven un profund i abrusat anhel.
Els llavis eren tan a tocar,
et tenia tan fortament abraçada...
El meu prec i el teu sí balbucejant
el vent se’ls emportà...»
(versió Joan Fontcuberta)
Nit de tempesta i altres poemes
Noche de tormenta
«La noche de tormenta nos ha esposado
Bajo el estrépito, la furia y el miedo:
Lo que nuestras almas tanto tiempo se ocultaron,
Allí nos fue revelado.
Tan profundamente leí en tu mirada
Bajo el resplandor de los relámpagos:
Leí en ella mi ardorosa suerte,
En su brillo húmedo.
El viento me arrojaba tu aromático cabello,
Que jugaba en mi frente y mejillas,
Susurraba tentadora la multitud de ondas,
Por un deseo cálido y profundo.
Tan próximos estaban los labios,
Te tuve tan fuertemente abrazada;
A mi súplica y a tu balbuciente sí
Se los tragó el viento...»
(versión de Olivier Giménez López)
Poesía lírica, seguida de “Carta de Lord Chandos”
Hugo von Hofmannsthal