Nit de tempesta

«Una nit de tempesta ens ha maridat
enmig dels bramuls, la por i l’aiguat:
allò que nostres cors s’amagaven
ens ha estat de sobte revelat.

He llegit el fons del teu esguard
a la claror dels llampecs:
en el seu humit esclat
hi he llegit una ardent ventura.

El vent et movia els cabells vaporosos
que jugaven amb el meu front i les galtes,
els teus rínxols ondulosos
em murmuraven un profund i abrusat anhel.

Els llavis eren tan a tocar,
et tenia tan fortament abraçada...
El meu prec i el teu sí balbucejant
el vent se’ls emportà...»

(versió Joan Fontcuberta)

Nit de tempesta i altres poemes

Noche de tormenta

«La noche de tormenta nos ha esposado
Bajo el estrépito, la furia y el miedo:
Lo que nuestras almas tanto tiempo se ocultaron,
Allí nos fue revelado.

Tan profundamente leí en tu mirada
Bajo el resplandor de los relámpagos:
Leí en ella mi ardorosa suerte,
En su brillo húmedo.

El viento me arrojaba tu aromático cabello,
Que jugaba en mi frente y mejillas,
Susurraba tentadora la multitud de ondas,
Por un deseo cálido y profundo.

Tan próximos estaban los labios,
Te tuve tan fuertemente abrazada;
A mi súplica y a tu balbuciente sí
Se los tragó el viento...»

(versión de Olivier Giménez López)

Poesía lírica, seguida de “Carta de Lord Chandos”

Hugo von Hofmannsthal