«Tots jorns aprench e desaprench ensemps,

E visch e muyr, e fau d’enuig plaser,
Axí maseix fau de l’àvol bon temps,
E vey sens ulls e say menys de saber,
E no strench res e tot lo món abràs,
Vol sobre·l cel e no·m movi de terra,
E ço que·m fuig incessantment acàs
E·m fuig açò que·m segueix e m’afferra.»

«Tots els dies aprenc i desaprenc alhora,
i visc i moro, i faig plaer de l'enuig,
igual que el mal temps el faig bo,
i veig sense ulls i sé menys en saber,
i no estrenyo res i tot el món abraço,
volo sobre el cel i no em moc de terra,
i el que em fuig incesantment persegueixo
i em fuig això que em segueix i m'aferra.»

(versió de Miquel Alonso)

«A diario aprendo y juntamente olvido,
y vivo y muero, y el dolor convierto
en placer, y en bonanza la tormenta;
veo sin ojos; sin saber soy sabio;
abrazo el mundo entero y nada atrapo;
vuelo hasta el cielo sin dejar la tierra;
persigo sin descanso lo que huye,
y huye lo que me sigue y me sujeta »

(versión de José María Micó)
Poesía

Jordi de Sant Jordi