Canto

«Rivedo la tua bocca lenta
(Il mare le va incontro delle notti)
E la cavalla delle reni
In agonia caderti
Nelle mie braccia che cantavano,
E riportarti un sonno
Al colorito e a nuevo morti.

E la crudele solitudine
Che in sé ciascuno scopre, se ama,
Ora tomba infinita,
Da te mi divide per sempre.

Cara, lonatana come in uno specchio... »

1932

«Una altra vegada veig els teus llavis lents.
De nit, el mar ve a trobar-los.
Les potes dels teus cavalls
s’enfonsen amb patiment
als meus braços cantants.
Una altra vegada veig acostar-se el son
dels nouvinguts i els nous difunts.
I la soledat perversa
que cada amant en si mateix albira
com l’àmplia tomba
que em separa de tu per sempre.
Estimada, ofegada en un mirall llunyà...»

(sobre una versió de Manel Bellmunt)

Canto

«Veo otra vez tu boca lenta
(el mar le sale al paso algunas noches)
y la yegua de la grupa
en agonía caerte
entre mis brazos que cantaban
y devolverte un sueño
a tus colores y a otras muertes.

La cruel soledad
que cada uno en sí descubre, si ama,
ahora tumba infinita
me separa de ti ya para siempre.

Mi bien, lejana como en un espejo... »

1932

(versión de Tomás Segovia)

El amor
Sentimiento del tiempo

Giuseppe Ungaretti