«Bió, que Borístenes crià, terra d’Escítia,
hem sentit que afirmava dels déus que en realitat no existeixen.
I, si s’hagués mantingut en aquesta creença, hauria estat escaient
de dir: “Que opini com li sembli; malament, sí però és la seva opinió.”
Però llavors que caigué en llarga malaltia i tingué por de morir,
ell que afirmava que no existeixen els déus, que ni es mirava un temple,
que tant s’havia trufat dels qui sacrificaven als déus,
ell, doncs, no sols a la llar, sobre els altars i la taula,
amb perfum, greix i encens empudegà els narius dels déus;
no sols digué: “He pecat, perdoneu-me el meu passat”, sinó que
fins i tot a una vella oferí dòcilment el bescoll per a un eixarm,
i ben convençut es lligà amb braçals de cuir;
col·locà arç i una branca de llorer damunt la seva porta,
disposat a fer de tot abans que a morir.
Ximple, que volia que la divinitat existís a canvi d’una penyora,
com si els déus només existissin quan Bió hi volgués creure.
Certament, recobrà el seny debades: quan fou tot ell mocs de carbó,
estenent la mà, digué així: “Salut, Plutó, salut!”»

(a cura de Sergi Grau)

Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres

Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga

Diògenes Laerci