«Virtut, molt penosa per a la nissaga mortal,
la presa més bella per a la vida,
per la teva beutat, donzella,
és a l’Hèl·lada un fat envejable tant morir
con endurar cruels fatics incessants:
talment llances al cor
un fruit semblant als immortals i millor que l’or,
i que els pares, i que la son que l’esguard ablaneix.
Fou per culpa teva que els fills de Zeus,
Hèracles i els nois de Leda,
molts fatics enduraren, amb treballs
percançant la teva puixança.
Per deler de tu, Aquil·leu i Aiant
arribaren al casal de d’Hades;
i és a causa de la teva beutat que un amable plançó
d’Atarneu s’ha privat dels raigs del sol.
Per tant, celebrat pels seus treballs
i immortal l’exalçaran les Muses,
filles de Mnemòsine, que exalcen
la pietat de Zeus hospitalari
i la regalia d’una ferma amistat.»

(a cura de Sergi Grau)

Diògenes Laerci
Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres

Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga

Aristòril d’Estagira