Al Mont de Jade

«Em pregunteu per què m’estic al Mont de Jade...
Somric i no responc, el cor asserenat.
Les flors del presseguer es deixen dur per l’aigua.
I és que hi ha un altre món que no és el de la gent.»

Enyor constant, I

«Enyor constant
ser a Chang’an.

Tardor, ric-ric de grills vora el brocal daurat.
L’estora reverbera d’espillets de fi gebre.
Parpelleja l’espelma, fent més profund l’enyor,
quan alçant la cortina li sospire a la lluna,
bella flor solitària posada enmig dels núvols.
Allà dalt, la nit fosca del cel inabastable;
ací baix, aigua clara d’onades serpentines.
Cel ample, terra vasta, dolorós vol de l’ànima
que no hi arriba, en somnis, per muntanyes i gorges.

Constant enyor
m’esquinça el cor.»

Enyor constant, II

«El sol s’ha post, exhaust, hi ha boira entre les flors,
la lluna creix brillant i l’enyor no té son.
Calla l’harpa de Zhao, recolzada al pilar,
i ressona el desig en el llaüt de Shu.

Si ningú no pot dur el meu cant fins a tu,
pel vent de primavera volarà al mont Yanran.
Et pense tan llunyà, més enllà del cel blau,
que aquest meus ulls, antany llambregadors,
s’han tornat una font plena de llàgrimes.

Si dubtes del dolor de mes entranyes,
torna i mira’l ací, dins el meu espill clar.»

(versions d’Eduard J. Verger)

http://sites.google.com/site/xinaclassics

Li Bai (701-762)